Cosicosa

CosiCosa és un projecte de recerca educativa dedicat a investigar i dur a terme projectes per a despertar la creativitat i el pensament crític mitjançant el disseny, l’art i la tecnologia.

 

Després d’anys treballant i investigant en el context de les tecnologies educatives hem vist que, en molts casos, les activitats proposades tendeixen a centrar-se en les eines i en un saber-fer tècnic, deixant poc espai per a potenciar el desenvolupament creatiu i la capacitat de reflexionar críticament en el disseny i en l’ús que fem de les noves tecnologies com a mitjà d’expressió i de coneixement.

 

Les noves tecnologies estan transformant tots els àmbits de la societat i de la nostra vida quotidiana, comportant reptes ètics i socials molt complexos. El 42% de nenes i nens entre 5 i 7 anys tenen tauleta pròpia i el 70% entre 12 i 15 anys té un perfil en les xarxes socials. No obstant això, la forma en què s’ensenya tecnologia als joves no respon ni a com s’utilitza, ni a com afecta la societat.

 

Per això a CosiCosa, dissenyem i realitzem programes educatius per a infants, joves i educadoris que permetin explorar les implicacions ètiques i socials de les tecnologies emergents i el seu impacte en les nostres vides. Treballem a través de metodologies creatives, participatives i reflexives que promoguin una mirada crítica i compromesa per a formar a les futures generacions com a usuàries reflexives i dissenyadores responsables.

Qui som?

 

Laura Malinverni és investigadora Postdoctoral en el Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca “Esbrina: Subjectivitats, Visualitats i Entorns Educatius Contemporanis” de la mateixa universitat. La seva recerca se centra en la relació entre tecnologia, educació i processos creatius, treballant tant com investigadora així com educadora i artista en diferents projectes. És doctora en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i la seva formació inclou una Llicenciatura en Belles arts (Accademia di Belle Arti di Bologna), un Màster en Artteràpia (Metàfora, Barcelona) i un Màster en Ciències Cognitiva i Mitjans Interactius (Universitat Pompeu Fabra). Paral·lelament a la seva activitat acadèmica, des de 2008, ha treballat com a educadora en diferents projectes vinculats a l’educació no formal amb tecnologies en diferents centres d’arts, escoles i biblioteques a escala nacional.

 

Cristina Valero és educadora i investigadora en el programa de “María de Maeztu Strategic Research Program” en la Universitat Pompeu Fabra. Ha col·laborat amb el CESIRE en l’àmbit artístic i també com a formadora del Departament d’Educació en els Itineraris Artístics. La seva recerca i projectes se centren en despertar la creativitat i el pensament crític a través de l’art, el disseny i la tecnologia. Té un Màster en Ciències Cognitives i Mitjans Interactius (Universitat Pompeu Fabra), és Graduada en disseny (ELISAVA), amb un Bachelors of Arts with Honours in Design (University of Southampton) i està formada en teràpia Gestalt. Amb més de 10 anys d’experiència en el sector educatiu, ha treballat com a instructora i entrenadora de vela lleugera, professora de robòtica i educadora en projectes d’art vinculats a les noves tecnologies amb infants i adolescents.

 

 

Marie-Monique Schaper és investigadora postdoctoral del Center for Computational Thinking and Design, Universitat Aarhus. També ha col·laborat com a investigadora en la Universitat Oberta de Catalunya i és professora associada a l’Escola de Disseny ELISAVA. La seva recerca se centra en l’experiència d’usuari i mètodes de co-disseny de les tecnologies emergents per a infants. Té un doctorat en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, un Màster en Ciències Cognitives i Mitjans Interactius (Universitat Pompeu Fabra) i una Llicenciatura en Disseny (HAWK Hildesheim, Alemanya). Abans de tornar al món acadèmic, va treballar diversos anys com a dissenyadora en el sector de la comunicació en línia i té més de 10 anys d’experiència com a docent i tallerista tant amb infants com amb persones adultes.

 

Isabel García és graduada en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid. Actualment, treballa com a directora de projectes d’una plataforma en línia d’aprenentatge d’escacs. Té un Màster en Ciències Cognitives i Mitjans Interactius (Universitat Pompeu Fabra) i la seva tesi es va centrar en la cerca d’un mètode de rehabilitació per a pacients que havien sofert un ictus. Des de fa 10 anys imparteix classes sobre diferents àrees: des d’escacs, matemàtiques i, en els últims anys, com a educadora i tallerista de programació i robòtica.